{"id":9,"date":"2009-04-17T14:22:59","date_gmt":"2009-04-17T13:22:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/2009\/04\/17\/el-nostre-kobudo\/"},"modified":"2025-10-27T13:03:29","modified_gmt":"2025-10-27T12:03:29","slug":"el-nostre-kobudo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/2009\/04\/17\/el-nostre-kobudo\/","title":{"rendered":"Okinawa Kobudo Matayoshi"},"content":{"rendered":"\n<h5 class=\"wp-block-heading\">&nbsp;&nbsp;<\/h5>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"210\" height=\"207\" src=\"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/logo-EamFM.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1003\" title=\"Escut Kobudo OshuKai\"\/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Al nostre dojo tamb\u00e9 practiquem Okinawa Kobudo. Integrats a l&#8217;escola del sensei Fr\u00e9d\u00e9ric Mej\u00edas, alumne de Kenyu Chinen primer i posteriorment alumne de Hiroyuki Shinkai (alumne de Shinpo Matayoshi).<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">El kobudo, com el karate, roman inseparable de la hist\u00f2ria d&#8217;Okinawa i els seus habitants. Okinawa (\u00abcorda estesa a l&#8217;oce\u00e0\u00bb) \u00e9s la m\u00e9s gran de les illes Ryukyu, que connecten l&#8217;extrem sud de Kyushu (Jap\u00f3) i l&#8217;illa de Taiwan al llarg d&#8217;aproximadament 1.200 km. Nom\u00e9s la meitat del centenar d&#8217;illes Ryukyu estan poblades; Okinawa \u00e9s la m\u00e9s gran. A la cru\u00eflla de m\u00faltiples rutes mar\u00edtimes (Xina, Jap\u00f3, Mal\u00e0isia, Filipines, etc.), aquesta illa estreta (100 km de llargada i de 4 a 30 km d&#8217;amplada) sempre ha estat un lloc de trobades i influ\u00e8ncies del qual l&#8217;enginy dels illencs i les restriccions sociohist\u00f2riques han donat lloc a arts marcials completament originals i interessants.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Les condicions naturals (clima tropical, tempestes i ciclons) i les invasions de ve\u00efns poderosos han forjat gradualment una mentalitat \u00fanica caracteritzada per la tenacitat, el coratge i la inventiva, aix\u00ed com un fort sentiment de pertinen\u00e7a. Despr\u00e9s de m\u00e9s de 400 anys de pres\u00e8ncia japonesa, Okinawa encara compta amb una cultura, una llengua i una tradici\u00f3 diferents.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Els or\u00edgens dels assentaments humans a Okinawa s\u00f3n poc coneguts. Els textos xinesos esmenten la \u00abterra dels immortals\u00bb, una illa situada a l&#8217;est al mar de la Xina, que podria haver estat Okinawa. Els primers contactes, a trav\u00e9s d&#8217;una expedici\u00f3 mar\u00edtima xinesa, es remunten a la dinastia Sui (581-618). A m\u00e9s, sabem que les principals illes del sud-est asi\u00e0tic ja estaven poblades als primers segles dC; probablement per petits grups que intentaven l&#8217;aventura mar\u00edtima, empesos pels vents alisis, com ho il\u00b7lustra Thor Heyerdahl al seu \u00abKon-Tiki\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">En qualsevol cas, cap al 750, Okinawa s&#8217;utilitzava regularment com a punt de parada per a vaixells mercants, especialment de la Xina al Jap\u00f3. Cap al 900, l&#8217;illa encara estava dividida en clans rivals, involucrats en guerres gaireb\u00e9 constants.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Al Jap\u00f3, el segle XII va veure la Guerra Gempei (1180-1185), durant la qual es van enfrontar els clans Gen (o Genji, la fam\u00edlia Minamoto) i Hei (o Heike, la fam\u00edlia Taira), que van acabar amb la derrota dels Taiku a la batalla naval de Dan-no-ura.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>La conquesta japonesa<\/strong><br>Cal destacar que, segons la tradici\u00f3, moltes fam\u00edlies van emigrar del Jap\u00f3, particularment a Okinawa. Es diu, per exemple, que Minamoto-no-Tametomo, un guerrer de for\u00e7a herc\u00falia que va enfonsar el vaixell ins\u00edgnia de la flota Jaira amb una sola fletxa, no es va su\u00efcidar sin\u00f3 que va escapar a l&#8217;illa d&#8217;Onigashima, als Ryukyus, i finalment va fundar la primera dinastia de reis d&#8217;Okinawa: la dinastia Shuten (1186\u20131253). Sigui llegenda o realitat, el que \u00e9s innegable \u00e9s la creaci\u00f3, sota aquesta dinastia, d&#8217;una classe social guerrera a Okinawa, que seria contempor\u00e0nia de la dels samurais japonesos creats sota el primer shogunat, el de Minamoto-no-Yoritomo.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Fins al 1300, Okinawa va romandre tancada sobre si mateixa. Aquesta \u00e9s l'\u00bbEra de les Tres Muntanyes\u00bb (Sanzan jidai), on les tres prov\u00edncies aut\u00f2nomes de Nanzan (sud), Chizan (centre) i Hokuzan (nord) comparteixen l&#8217;illa. L&#8217;illa t\u00e9 un estatus especial, ja que ret homenatge tant a la Xina com al Jap\u00f3. Si ens referim a les hist\u00f2ries dels pa\u00efsos petits ve\u00efns de grans imperis (Egipte, Roma, etc.), aquesta situaci\u00f3 \u00e9s molt comuna: els estats fronterers s\u00f3n vassalls i tamb\u00e9 juguen un paper de \u00abmarxes\u00bb que protegeixen contra tota agressi\u00f3. A m\u00e9s, la Xina acaba de col\u00b7lapsar davant de les hordes mongoles de Kublai Kan (1214-1294). El Jap\u00f3, despr\u00e9s de dos atacs mongols (1274 i despr\u00e9s 1281), salvat per poc pel \u00abvent div\u00ed\u00bb (kamikaze, un tif\u00f3 providencial que va enfonsar la major part de l&#8217;ex\u00e8rcit mongol), es va tancar a les influ\u00e8ncies estrangeres fins a mitjans del segle XIX. Aix\u00f2 pot haver estat el que va impulsar Okinawa a sortir del seu a\u00efllament despr\u00e9s del 1300 i renovar les relacions comercials amb la Xina, Corea, el Jap\u00f3, Java i Sumatra. El 1372, el rei Chuzan Satto (1349-1395) va prometre lleialtat als Ming i va acceptar rebre una delegaci\u00f3 xinesa cada dos anys. Com que aquestes relacions de vassallatge implicaven una certa reciprocitat, observem alhora l&#8217;establiment d&#8217;una base o lloc comercial d&#8217;Okinawa a la prov\u00edncia de Fujian, al sud de la Xina. El 1389, les relacions es van estendre a Corea.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Els altres dos reis d&#8217;Okinawa (Nanzan i Hokuzan) tamb\u00e9 van ser reconeguts per la Xina. Aquests intercanvis es van generalitzar el 1393, quan les \u00ab36 fam\u00edlies\u00bb (d&#8217;origen xin\u00e8s) es van establir a Kumemura, prop de Naha (el poble reial del sud). Molts okinawans alfabetitzats van anar a estudiar a la Xina; eren anomenats \u00abuchinanken ryugakusei\u00bb, o estudiants estrangers. Va ser per aquesta \u00e8poca que la gent va comen\u00e7ar a parlar del \u00abTe\u00bb, una t\u00e8cnica ind\u00edgena de combat sense armes, que evolucionaria sota la influ\u00e8ncia de la Xina i els seus propis estils d&#8217;arts marcials.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Els or\u00edgens de l&#8217;art<\/strong><br>El punt d&#8217;inflexi\u00f3 decisiu per a les arts marcials d&#8217;Okinawa del \u00abTe\u00bb (que esdevindria Karate) i del \u00abTi-qua\u00bb (que esdevindria Kobudo) es va assolir al segle seg\u00fcent. De fet, el 1429, l&#8217;illa es va unificar sota el regnat del rei Sho-Hashi (1429\u20131439). Les antigues prov\u00edncies rivals de Chuzan (m\u00e9s tard Nakayami), Hokuzan (Kunigami) i Nanzan (Shimajiri), unides, van formar un pa\u00eds pr\u00f2sper; les ciutats de Naha i Shuri eren llocs comercials florents coneguts a tot el sud-est asi\u00e0tic i fins a l&#8217;\u00cdndia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">El poder centralitzat en un pa\u00eds encara recentment dividit nom\u00e9s podia anar acompanyat de severes restriccions a la seguretat interna. El rei Sho-Shin (1477\u20131526) va emetre un decret que prohibia la possessi\u00f3 de totes les armes, que van ser confiscades i emmagatzemades en cambres reials fortament custodiades. Alhora, les grans fam\u00edlies (els \u00abbarons turbulents\u00bb del nostre sistema feudal occidental) van ser posades sota arrest domiciliari a Shuri, on podien ser vigilades i controlades.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Probablement va ser aquesta decisi\u00f3 de \u00abvigil\u00e0ncia\u00bb la que va garantir l&#8217;\u00e8xit de m\u00e8todes alternatius, com ara el \u00abTe\u00bb (mans nues) o el \u00abTi-qua\u00bb, que utilitzaven tots els estris de la vida quotidiana d&#8217;una manera reutilitzada; per exemple:<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\">\n<li class=\"has-medium-font-size\">el B\u014d, un bast\u00f3 de transport senzill, utilitzat per tothom. Com a la Xina, amb el bast\u00f3 \u00abd&#8217;aigua i foc\u00bb de la policia imperial, inicialment hauria estat reservat a les forces policials;<\/li>\n\n\n\n<li>el Tonfa o Tonkwa, un m\u00e0nec per moure la mola o penjar l&#8217;olla, que s&#8217;utilitza per parelles.<\/li>\n\n\n\n<li>el Nunchaku, un flagell agr\u00edcola;<\/li>\n\n\n\n<li>l&#8217;Eku, el rem;<\/li>\n\n\n\n<li>el Kue o Kua, l&#8217;aixada;<\/li>\n\n\n\n<li>el Kama, la fal\u00e7.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Evoluci\u00f3<\/strong><br>Les coses nom\u00e9s van comen\u00e7ar a canviar despr\u00e9s de 1868. Va ser l&#8217;inici de l&#8217;era Menji, l&#8217;obertura del Jap\u00f3 (que inclo\u00efa Okinawa), la fi del shogunat, per\u00f2 tamb\u00e9 un nou edicte imperial que prohib\u00ed l&#8217;antic ordre militar, abolint la casta i els privilegis dels samurais (la prohibici\u00f3 de portar espases el 1876 va provocar les seves revoltes el 1877) i tota pr\u00e0ctica d&#8217;arts marcials fora de l&#8217;ex\u00e8rcit.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">El 1879, Okinawa es va convertir en una prefectura japonesa i tenia una poblaci\u00f3 de 350.000 habitants. Sense cap utilitat directa en aquest m\u00f3n modern brutalment imposat, les t\u00e8cniques marcials antigues com el \u00abTi-gua\u00bb i el \u00abTe\u00bb gaireb\u00e9 van desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Afortunadament, uns quants pioners brillants, com ara Shinko Matayoshi (1888\u20131947), van unir forces amb practicants de karate per reviure les t\u00e8cniques antigues (kojutsu) que es convertirien en kobudo. La primera demostraci\u00f3 oficial va tenir lloc el 1903.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">Va ser seguida r\u00e0pidament per demostracions al Jap\u00f3, i el seu \u00e8xit ha continuat des de llavors. Tanmateix, cal destacar dos punts:<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\">L&#8217;associaci\u00f3 del \u00abTe\u00bb (Karate) i el \u00abTigua\u00bb: tots els mestres de l&#8217;\u00e8poca practicaven almenys una, si no diverses, de les armes \u00abTigua\u00bb a m\u00e9s del \u00abTe\u00bb o el \u00abTode\u00bb. Aix\u00ed, les fotografies antigues del mestre Funakoshi el mostren practicant el b\u014d i el sai; pertanyia a la classe Shikozu. Per a aquells que han llegit la seva hist\u00f2ria, va tenir el privilegi de portar un monyo, que, a l&#8217;hora de tallar-lo, li va causar la primera ruptura amb la seva fam\u00edlia. L&#8217;espectacular expansi\u00f3 del Karate al Jap\u00f3 imperialista abans de 1939\/1945 va conduir l\u00f2gicament al coneixement del Kobudo i va permetre que sobrevisqu\u00e9s a l&#8217;oblit.<br>La conversi\u00f3 de les t\u00e8cniques marcials (Bugei) en un cam\u00ed de superaci\u00f3 personal (Do). Aquest punt va resultar essencial per a la longevitat de les arts marcials Karate i Kobudo. Tamb\u00e9 \u00e9s el m\u00e9s estimat pels mestres pioners de principis del segle XIX.<br>Durant la Segona Guerra Mundial, Okinawa va ser completament devastada i despr\u00e9s ocupada pels americans. Molts experts van desapar\u00e8ixer, juntament amb escoles i moltes t\u00e8cniques. La Guerra de Corea, en obligar a m\u00e9s de 100.000 soldats a ser estacionats a Okinawa, va provocar una clara bogeria americana pel Karate i el Kobudo. Les \u00faltimes codificacions de t\u00e8cniques, escoles i federacions que encara estan actives avui dia daten d&#8217;aquest per\u00edode.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"358\" height=\"513\" src=\"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/image.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-1002\" style=\"width:327px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/image.png 358w, https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-content\/uploads\/2009\/04\/image-209x300.png 209w\" sizes=\"auto, (max-width: 358px) 100vw, 358px\" \/><\/figure>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp;&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Al nostre dojo tamb\u00e9 practiquem Okinawa Kobudo. Integrats a l&#8217;escola del sensei Fr\u00e9d\u00e9ric Mej\u00edas, alumne de Kenyu Chinen primer i posteriorment alumne de Hiroyuki Shinkai (alumne de Shinpo Matayoshi). El kobudo, com el karate, roman inseparable de la hist\u00f2ria d&#8217;Okinawa i els seus habitants. Okinawa (\u00abcorda estesa a l&#8217;oce\u00e0\u00bb) \u00e9s la m\u00e9s gran [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-9","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-oshukai-oshukai"],"jetpack_publicize_connections":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1012,"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9\/revisions\/1012"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.karate-shitoryu.com\/ToWP\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}