Ankō Itosu
Gran referent del Shuri-te. Va sistematitzar l’ensenyament, va impulsar el karate a les escoles d’Okinawa i va crear la sèrie Pinan a partir de formes més antigues.
KARATE PIRINEUSTKFI Catalunya · Europa← TornarKaratedō · Shitō-ryū
D’Okinawa
al nostre tatami.
La història del karate és una cadena de mestres, ciutats i coneixement transmès. El nostre estil conserva les dues grans arrels que Kenwa Mabuni va reunir en el Shitō-ryū.
01
Ryūkyū i Okinawa
La cruïlla
de tres escoles.
Okinawa, al centre de les antigues rutes marítimes del regne de Ryūkyū, va mantenir durant segles un intens intercanvi amb la Xina i el Japó. Les tècniques locals de combat, conegudes com a te, van incorporar influències xineses i van evolucionar al voltant de tres nuclis: Shuri, Naha i Tomari.
El Shuri-te privilegiava la rapidesa, els desplaçaments i les accions directes; el Naha-te aprofundia en el treball circular, la respiració, l’arrelament i la curta distància. Aquestes línies no eren compartiments tancats: els mestres intercanviaven coneixement i preservaven els principis dins dels kata.
Els mestres de la base
Dues arrels.
Un sol estil.
Kanryō Higaonna
Mestre de Naha-te, vinculat a la tradició de Fuzhou. La seva línia aportà respiració, estabilitat, potència a curta distància i formes com Sanchin.
Altres influències
Mabuni també estudià amb mestres com Seishō Aragaki i mantingué contacte amb figures com Chōjun Miyagi, ampliant un patrimoni tècnic excepcional.
糸東
Shuri, 1889 — Osaka, 1952
Kenwa Mabuni
Mabuni començà a entrenar amb Ankō Itosu el 1903 i, gràcies a la seva amistat amb Chōjun Miyagi, entrà a l’escola de Kanryō Higaonna el 1908. Va treballar com a inspector de policia, va ensenyar a Okinawa i viatjà repetidament al Japó per difondre el seu sistema. El 1929 s’instal·là a Osaka i el 1934 obrí el dojo Yōshūkan.
El nom Shitō-ryū uneix els primers ideogrames dels seus dos mestres principals: «Shi» d’Itosu i «Tō» d’Higaonna. El 1939 l’estil quedà registrat a la Dai Nippon Butoku Kai. L’escut de la família Mabuni representa dues persones cara a cara, envoltades per l’harmonia. Els seus fills Kenei i Kenzo van créixer dins aquesta transmissió i van continuar l’obra del fundador.
02
La nostra línia
De la família Mabuni
als Pirineus.
Kenzo Mabuni, segon fill de Kenwa Mabuni, va dedicar la seva vida a preservar el Seito Shitō-ryū, la línia tradicional rebuda directament del fundador. Com a segon Sōke, defensà una transmissió fidel dels kata, el kihon i els principis originals de l’estil.
El Kaichō i Sōke Del Saito va ser alumne directe de Kenzo Mabuni. El 1998, Kenzo Mabuni li atorgà el 8è dan i el títol de Hanshi, i li donà permís per continuar aprofundint i transmetent el Shitō-ryū amb una línia directa cap al mestre. Amb la seva benedicció va néixer el Saito-ha Shitō-ryū.
TKFI Catalunya · Europa
Una afiliació
amb arrels.
Kenzo Mabuni
Segon fill del fundador i continuador del Seito Shitō-ryū, dedicat a preservar la forma tradicional heretada de Kenwa Mabuni.
Kaichō i Sōke Del Saito
Alumne directe de Kenzo Mabuni, fundador del Saito-ha Shitō-ryū i de la Traditional Karate-do Federation International, de la qual és Kaichō.
Joan Gombau
És Joan Gombau, director tècnic dels dojos, qui està personalment afiliat a la TKFI i segueix la línia del Kaichō i Sōke Del Saito a Catalunya i Europa.
継承
Traditional Karate-do Federation International
Transmetre sense immobilitzar.
La missió de la TKFI és preservar i difondre el karate tradicional en totes les seves dimensions: tècnica, educativa, espiritual i filosòfica. El karate no es planteja com una actitud bel·licosa, sinó com un camí de perfeccionament personal basat en la disciplina, la integritat, el respecte i el servei a la comunitat.
L’afiliació i la continuïtat dins la TKFI corresponen personalment a Joan Gombau, no a Karate Pirineus com a entitat. Com a director tècnic, és ell qui trasllada aquesta orientació als dojos i al programa d’ensenyament: d’Itosu i Higaonna a Kenwa Mabuni; de Kenwa al seu fill Kenzo; de Kenzo al Kaichō i Sōke Del Saito; i d’aquesta línia a Joan Gombau.
03
Característiques tècniques
Duresa, fluïdesa
i precisió.
El Shitō-ryū combina l’acció directa i veloç del Shuri-te amb el treball més circular i estable del Naha-te. Conserva un dels repertoris de kata més amplis del karate, amb postures de mida mitjana, trajectòries curtes, ús freqüent de la mà oberta i sortides angulars.
La pràctica no s’acaba en la forma: kihon, kata, bunkai i kumite s’estudien com parts d’un mateix sistema. Hi trobem atacs, defenses, luxacions, controls, projeccions, escombrades i canvis de distància, sempre amb la idea d’una aplicació real i controlada.
La base d’entrenament
Conservar significa
comprendre.
Hojo undō
Preparació física i mental, respiració, elasticitat, força, coordinació i condicionament del cos.
Kihon waza
Estudi rigorós de posicions, defenses, cops de puny, tècniques de mà oberta, puntades i desplaçaments.
Kata i bunkai
Les formes preserven l’estratègia; les aplicacions revelen distàncies, angles, controls i tècniques ocultes.
Una tradició viva només existeix quan es practica.
Vine a entrenar →